La nova pinacoteca de l’antic hospital

Illa del rei
29/03/24

Recentment, després de llargs treballs de morter, pintura, rascat i evernissat de bigues i treballs diversos s’ha inaugurat una nova sala a l’antic hospital naval anglès. En els treballs duts a terme he comptat amb la valuosa ajuda del també voluntari Clive Morgan. La sala allotja la col·lecció d’art de la Fundació Hospital Illa del Rei i està ubicada a la casa del director. És una pinacoteca formada per obres d’art que al llarg d’aquests vint anys artistes professionals, amateurs i col·leccionistes han regalat per tal de contribuir a aquest projecte gegantí aportant el seu gra de sorra. La col·lecció resultant, i en permanent creixement, està carregada doncs d’un alt valor simbòlic, més que econòmic, perquè és el resultat del compromís social de tots els donants a través de l’art, tradicionalment receptiu a tot allò que implica una millora de la societat i del seu benestar.

A la col·lecció trobam obres de significats artistes menorquins en forma d’olis, fotografies, dibuixos, gravats i aquarel·les. Destaquen els dibuixos de Hermann Pabst -donats per la seva neta Rita Pabst-, Sanshuguet, Lindsay Branson -aquests darrers realitzats al carbó quan l’antic hospital era una runa- així com un dibuix en retolador del ferrerienc Nito Coll. L’obra de Ricardo Aparicio també és present amb una litografia de grans dimensions. D’entre els gravats mereixen menció especial els exquisits aiguaforts de Rafel Vidal, un esplèndid gravat de Concha Ibañez d’unes tanques menorquines, i un gravat de Blas García molt característic, amb un paper fet a mà i una temàtica onírica pròpia del seu llenguatge.

Dolores Boettcher és present amb una delicada aquarel·la de l’illa del Rei, com també ho és la que Graham Byfield dedicà amb motiu de la visita dels Red Arrows a Menorca l’any 2014. Prop d’elles trobam també les vistes de l’Illa del Rei a càrrec dels pintors amateurs M. Seguí, J. Padrós i Inma Bagur, amb olis sobre tela de formats inusuals.

D’entre els artistes professionals presents a la col·lecció mereixen especial atenció l’oli de Miquel Vilà, amb una vista de l’illa del Rei sobrevolada per un helicòpter i darrere d’un cuirassat, un oli d’un lloc menorquí d’en Pedro Mercadal i un esplèndid José Roberto Torrent. El maonès Tomeu Sánchez feu donació el 2011 d’un imponent oli titulat «Bloody Island» en el que hi ha representada la figura del rei Alfons III envoltat de mapes antics de Menorca adherits com a collage.

La col·lecció visqué una sobtada i molt significativa aportació l’estiu de l’any 2021, quan el matrimoni format per Eva i David Slager donaren un total de vuit quadres i la reproducció d’una carta nàutica. El matrimoni, de nacionalitat neerlandesa, havia tingut en els darrers deu anys una estreta relació amb Menorca i havia participat de les diferents iniciatives que la fundació duu a terme. Dels vuit quadres quatre són de Kiku Poch i quatre d’Enric Gol. Enric Gol és un virtuós del pinzell interessat en el detall i en el tractament del color. En la donació hi trobam dues de les seves temàtiques més característiques: els bodegons i els interiors. En els primers hi ha una clara influència de la pintura holandesa del segle XVII amb una acurada composició. En els segons hi ha un molt reeixit tractament de la llum que il·lumina els diferents espais interiors.

Kiku Poch, fill de pintors, heretà del seu pare, Poch Romeu, una clara predilecció pel paisatge menorquí. Els quatre olis ens presenten distints racons de Menorca des d’una mirada lluminosa i expressiva. Hi trobam, per exemple, una vista del Fonduco i de Sant Antoni esplèndides.

La nova sala es troba al costat de la dedicada als esdeveniments que s’han dut a terme al llarg en els vint anys d’existència. Es tracta de cartells -entre ells els de les obres de teatre organitzades per Juan Cubas- concerts, exposicions benèfiques, visites institucionals, sponsors, i als quinze Foros Illa del Rei celebrats fins ara.

Carles Jiménez

***********************************************************************************************

Els tres artistes de l’ illa del Rei

Els voluntaris de s´Illa del Rei

            A finals del 2024, la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei celebrarà vint anys de treball ininterromput malgrat totes les dificultats i vicissituds que ha trobat. Des de fa vint llargs anys, no ha deixat d’escrutar i examinar cada pedra, cada rajola i cada biga per consolidar, cuidar i reparar aquest immens mamut, objecte de constants diagnòstics i treballs minuciosos, sovint només amb els mitjans al seu abast i una energia inesgotable. Qui hauria apostat un cèntim pel renaixement d’aquesta trista ruïna quan, a finals del 2004, un grup reduït de voluntaris va començar valentament a engegar aquest colossal projecte?

            Avui dia, l’Hospital s’ha tornat a convertir en una de les millors joies de la corona del port de Maó, després de l’enorme obra de reconstrucció. Ara hi ha un extraordinari museu de medicina, així com un Centre d’Interpretació a la primera planta, que recorre les grans hores de la història del port de Maó. Val a dir que la singularitat del grup de voluntaris resideix en la varietat dels seus talents: cadascú posseeix un saber-fer particular que va des d’un aprenentatge adquirit en aquest terreny fins a una experiència professional de molts anys que, en certa manera, s’ha reciclat en aquest projecte. Però encara que tots troben el seu lloc i la seva utilitat en un conjunt tan divers, uns quants es destaquen pel toc de bellesa, el “plus” estètic que han afegit a aquest espai que, sense la seva creativitat i mestratge, probablement hauria semblat menys brillant.

            Ja a la fase de reconstrucció, María Paz de Andrés va expressar el seu desig de crear vitralls per a les capelles de l’illa. Aquesta artesana, atreta des de molt jove per les arts del dibuix i de la pintura, havia estudiat a les escoles d’Arts i Oficis del districte madrileny de Llatina. Després d’un primer període a Menorca, es va formar en tècniques vitralls, també a Madrid. Després, de forma autodidacta, va aprendre la tècnica del vidre tallat (tècnica de les làmpades Tiffany), que va traslladar al vitrall. Partint del disseny general, realitza un dibuix precís de cada peça, després selecciona el vidre (color, textura, transparència, etc.), numera cada peça (de vegades molt petita) que talla delicadament i poleix, abans d’acoblar-les i soldar-les amb una malla de plom. Aquesta tasca benedictina pot durar mesos per a un sol vitrall, però ella ha perdut el costum d’explicar les hores. El seu treball il·lumina i magnifica les capelles anglicana i catòlica, cadascuna amb la seva pròpia sagristia, així com el petit oratori de les monges al pis de dalt. Pau també és autora d’altres obres ornamentals: un mosaic decoratiu (sala de la Cambra de Comerç), un panell monumental que combina diferents tècniques ( a la boutique), els mosaics de plantes per al departament de Farmàcia i de peixos per al de Malacologia . Segons María Paz, “ el sentiment de bellesa és una cosa que tothom porta dins. Alguns ho guarden per a si. Altres senten la necessitat d’expressar-ho, d’una manera o altra ”.

            A principis de la dècada del 2000, la capella catòlica presentava un aspecte de total desolació. Aquesta capella, construïda a finals del segle XVIII durant la dominació espanyola de l’illa (recuperada als anglesos pel rei Carles III), i dedicada a Sant Carles Borromeu, semblava haver estat utilitzada com a caserna per les hordes d’Àtila. Només els quatre frescos de grisalla que adornen el sostre havien sobreviscut, encara que molt malmesos per la humitat que havia regnat durant 40 anys en un lloc obert als quatre vents. Un dels nostres voluntaris, Toni Arcas, va acceptar el repte de salvar aquests frescos duna desaparició segura. Llicenciat en Belles Arts i pintor, Toni va treballar com a professor i director a l’Escola d’Art de Menorca fins a la jubilació fa dos anys. La seva primera tasca va ser arreglar la pintura perquè el mal no s’estengués a tota la fresca.

A continuació va procedir a la restauració pròpiament dita, utilitzant els mètodes i les tècniques pictòriques més adequats. Per reconstituir el dibuix central, el pintor ha fet com a referència fotos antigues que mostraven els frescos en millor estat de conservació: els quatre evangelistes representats amb els seus atributs (àguila, bou, lleó, àngel). Pel que fa a la decoració que envolta cada figura, és més o menys la mateixa per als quatre frescos, i el que s’ha conservat millor serveix de referència per al treball en els altres tres. Tot el procés requereix una gran precisió, delicadesa i concentració. Per no parlar que el pintor treballa “a l’estil Miguel Ángel”, dret o contorsionat sobre una bastida, amb el braç constantment aixecat en un exercici difícil i esgotador. Toni tampoc no explica les seves hores: calcula que el projecte estarà acabat per a la primavera d’aquest any. Una restauració llarga, tan estupenda com inesperada. Ben fet, artista!

            Finalment, una tercera persona ha triat, ja jubilada, una altra manera d’expressar el seu sentit de la bellesa : reproduir tot el patrimoni històric i arquitectònic de Menorca en maquetes de diverses mides. Aquesta és la immensa tasca que s’ha proposat Toni Bagur, recollint tot allò destacable de l’illa: molins de vent, cases senyorials, monuments, torres de defensa, “barraques de gana ” , la Naveta des Tudons , el Llatzaret, la plaça d ‘Es Castell, el Castell de Sant Felip (en la seva totalitat!), l’Hospital i la Basílica de l’Illa del Rei, l’església de Sant Lluís , … i tots els edificis històrics que adornen les dues ribes del port de Maó. Com diu Toni amb modèstia: “ Tot el que vaig aprendre a la construcció, ho aplico simplement aquí als meus models ”. Però cal veure’l treballar, en el silenci i la calma del seu petit taller de Sant Lluís , per apreciar-ne la destresa: envoltat d’una panòplia d’eines molt senzilles -una llima, unes puntes, una serra molt fina- i d’un material gairebé únic, el marès, que sap treballar com un autèntic orfebre, fins a obtenir, per exemple, petits elements de 2 mil·límetres de gruix. Cada peça està feta totalment a mà, petites teules i minúscules finestres, arcs i campanars, amb una precisió i perfecció admirables. Algunes d’aquestes miniatures delicioses s’han instal·lat a la sala del Centre d’Interpretació dedicada als edificis històrics que voregen el Port de Maó. Les altres, repartides per les diferents sales, donen una idea tan fidel com sigui possible dels edificis que componen el patrimoni arquitectònic de l’illa: una contribució de primer ordre per a un millor coneixement del passat de Menorca.

            El que aquests tres artistes-voluntaris tenen en comú és el gust per la bellesa, la preocupació per la feina ben feta, el domini de tècniques complexes, el donatiu il·limitat del seu temps: tot això ho comparteixen generosament. Per delectar i sorprendre els visitants que acudeixen cada estiu a retrobar-se amb la història de l’illa.

Viviane PERRIER

Voluntària