UNA DIETA PER REFREDAR EL PLANETA
“Si l’actual tendència continua, aquest segle podria ser testimoni de canvis climàtics inaudits i d’una destrucció sense precedents dels ecosistemes amb greus conseqüències per tots nosaltres”
Aquesta severa advertència la podeu llegir en la pagina 23 de la primera encíclica del Papa Francesc I, Laudato si !
“Alerta mundial per les conseqüències desconegudes i terrorífiques del canvi climàtic sinó s’aconsegueix revertir la quantitat de gasos efecte hivernacle en l’atmosfera”
Aquesta és l’advertència que va llançar en el últim informe de la Organització Mundial de Metereologia, OMM, el seu director general Michel Jarraud
“ Les dades són aclaparadores: el canvi climàtic posa en perill la salut humana. Existeixen solucions però hem d’actuar amb decisió per canviar aquesta trajectoria. El canvi climàtic representa la major amenaça per la salut mundial del segle XXI”
Una altre advertència intimidatòria, aquesta de la directora general de la Organització Mundial per la Salud, Margaret Chan
Declarat el any 2015 el més calorós de la història des de què hi ha registres, totes aquestes advertències se van fer abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic el desembre del mateix any.
El mateix National Geographic van programar el mes de novembre abans de la cimera un monogràfic sobre el canvi climàtic amb més de 10 milions d’exemplars de difusió, comminant a refredar el planeta en urgència…
Amb totes aquestes alertes apremiants, i més, que va passar a Paris el desembre? Quin és l’acord que finalment se va firmar a la cimera?
Per unanimitat, els 196 països de tot el món, des d’EEUU a Xina, passant per Aràbia Saudí i altres potencies fòssils, pretenen accelerar la reducció de les emissions de gasos hivernacle, perquè el canvi climàtic és una preocupació comú de tota la Humanitat, segons asseguren. De fet s’arriba al compromís de limitar l’augment de temperatura a 1.5º C, en comptes de l’actual de 2ºC a fi d’evitar que les illes de l’Índic i del Pacífic quedin per sota del nivell del mar…
Una declaració unànime molt esperançadora, sobretot perquè tots accepten per primera vegada que la causa del canvi climàtic és l’home, ja ningú nega que l’origen no sigui humà, però simultaniament i tots ho reconeixen que amb les propostes de reducció d’emissions de gasos hivernacle que cada país ha presentat a la cimera, la temperatura del planeta augmentaria entre 2,7 i 3º C. Altament preocupant. I en el acord no hi ha cap compromís vinculant per substituir les energies fòssils per energies netes.
Què li està passant al planeta per ser motiu de tanta preocupació?
Dons que el planeta s’està fonent ràpidament, en els darrers 30 anys la superfície del casquet polar s’ha reduït en un 70%. 30 anys és un instant en l’escala geològica per desfer aquests gels milenaris. Sense aquesta superfície gelada blanca els raigs del sol estan escalfant directament les aigües àrtiques accelerant encara més aquest procés de descongelació. Si arriba a desaparèixer completament el casquet polar, la corrent del Golf que rebota en ell podria veure’s radicalment pertorbat, així com totes les altres corrents oceàniques.
Al ser un enorme glaç de gel surant en el mar, el casquet polar al fondre’s no augmentarà el nivell del mar, però si ho farà si se fon Groenlàndia, i la gran gelera Zachariae d’aquell continent glaçat està retrocedint més ràpidament del previst, també estan retrocedint totes les geleres de tots els sistemes muntanyosos del planeta, les neus perennes del Kilimanjaro ja han desaparegut. I sobretot pujaria el nivell del mar afectant a tots els litorals del planeta i provocant la inundació de moltes grans ciutats costaneres, si se fon l’ Antàrtida, i en aquests moment la placa oest d’aquest continent, tan gran com Mèxic, s’ha començat a esquerdar…Si se fon, el nivell del mar a finals del segle XXI en comptes d’un metro pujaria fins a dos…provocant grans movilitzacions de població…
Se calcula que si la temperatura del planeta augmenta a 2º C també se descongelaria el permafrost, la capa de terra gelada que cobreix les grans estepes siberianes i les del nord de Canadà amb l’alliberació de grans quantitats de metà acumulat sota d’ell, gas d’efecte hivernacle molt potent, iniciant una espiral fatídica d’escalfament accelerat amb desastroses conseqüències…
Què ha passat? Què hem fet perquè el planeta se trobi en aquesta estat d’emergència global?
En l’any 1876 August Otto, va inventar el motor d’explosió, abans ja s’havia inventat el motor de vapor, i aquests dos invents han permès emprar quantitats ingents de combustibles fòssils, petroli i carbó, fins aquell moment sotarrats durant milions d’anys, i en menys de 150 anys, un instant a escala geològica, els hem cremat massivament, alliberant a l’atmosfera CO2 a una escala exorbitant.
Cada any explotem, aixo sí controladament, en els 1000 milions de vehicles que se calcula hi ha damunt el planeta 4.470 milions de tones de petroli, potser aquesta macroxifra no els digui res, però si fem l’equivalent energètic amb bombes de Nagasaki, cada any explosionem 2.330.000 bombes de Nagasaki, això vol dir que alliberem a l’atmosfera el calor de 6,338 bombes al dia.
Se dirà que aquesta energia serveix per moure els vehicles, i és veritat, però els vehicle actuals només tenen un rendiment del 25%, això vol dir que el 75% del combustible que posem dintre del diposit del cotxe serveix per escalfar el motor, el xassís, el tub d’escapament, i a la vegada aquests escalfen l’atmosfera circumdant…però el més greu és que el CO2 de tot el combustible consumit impedeix que aquest calor se dissipi més enllà de l’atmosfera…
I aquí només fem el càlcul amb el petroli consumit a diari, la quantitat d’energia alliberada a l’atmosfera si suméssim el carbó i el gas natural, se triplicaria…Unes 20.000 bombes de Nagasaki al dia ! Això sí sense radioactivitat.
No no és estrany dons que el planeta s’estigui fonent…i cal refredar-lo ràpidament.
HI ha algun indici que aquesta tendència catastròfica s’estigui revertint. En el any 2014 la quantitat de combustibles fòssils emprats no ha augmentat, Xina està poc a poc deixant de cremar carbó, i està apostant per les energies netes. Fins i tot Aràbia Saudí s’ha pujat al tren de l’energia solar. Aquest any passat s’ha invertit més en energies renovables que no pas en combustibles fòssils. En els darrers 5 anys els costos de la tecnologia solar han davallat en un 80%, els de les bateries en un 60%.
Cada vegada hi ha més consciència de què és urgent canviar el model econòmic basat en les energies fòssils. Grans organitzacions internacionals com són Greenpeace, Avaaz, 350 org, s’enfronten amb valentia amb els lobbies de pressió de les grans corporacions petrolieres.
Però arribem a temps? Què podem fer entre tots?
No cal dir que la millor energia neta és aquella que no se gasta:
Quin sentit té mantenir encesa tanta il·luminació pública tota la nit?
Per què han d’estar les rotondes sempre il·luminades pel vespre? Quin tràfic hi ha pel vespre? No tenen els vehicles il·luminació pròpia? No hi ha rètols reflectants?
I tanta pol·lució lumínica, no ens impedeix gaudir del cels nocturns estelats?
Hi ha molts locals públics que durant l’hivern estan sobre escalfats, i a l’istiu amb una refrigeració excessiva. Se recomana una temperatura màxima de 20º C a l’hivern, i no menys de 25º C a l’istiu. No ens hauríem d’animar a denunciar-ho?
Anar a peu, o en bicicleta, i sinó amb transport públic. I si fa falta emprar el cotxe particular, no córrer més de 80 km/hora. I en a poder canviar-lo a un cotxe elèctric, potser són més cars de compra, però molt més barats de manteniment.
Els que us animeu o tingueu temps participeu en les agendes locals municipals per intentar implantar aquestes estratègies d’estalvi abans possible i sinó feu-vos socis d’alguna entitat que lluita per les mateixes.
Si teniu algun fons d’inversió assegureu-vos que no estiguin invertint en combustibles fòssils..
I també, i és important, poden abonar-se a una companyia que subministri energies netes.
Però sobretot tots podem canviar la dieta actual que és altament nociva pel planeta.
Se calcula que l’alimentació actual provoca al voltant del 50% dels gasos efecte hivernacle.
En aquests moments damunt del planeta hi ha 1.500 milions de vaques, sense comptar els cavalls,els búfals, porcs, bens, i tots, tots fan ventositats, moltes ventositats; segons un estudi de la FAO només les vaques són les responsables del 18% dels gasos efecte hivernacle. Les vaques fan entre 300-500 litres de ventositats al dia, mentre que un individu humà només en fa entre 1-2 litres, i són de metà. El metà té 23 vegades més poder d’efecte hivernacle que el CO2. Qualsevol d’elles contamina molt més que molts cotxes que estan aturats la major part del dia. I de vehicles en hi ha només 1,000 milions. El bestiar, sobretot el de producció intensiva, és un gran font de contaminació, a més estem desforestant brutalment el planeta per cultivar pastures o soja per alimentar-lo. Menys arbres més CO2. A més els purins van a parar a les aigües freàtiques.I la fermentació dels excrements de tot aquest bestià provoca metà i òxid nitrós.
Un altre apartat és la sobreexplotació dels mars i la contaminació del peix de mercuri i plom.
Mengem embotits, formatge i llet per berenar, carn per dinar, peix u ous per sopar més un vas de llet, tot provinent d’animals que contaminen molt, i això són masses i innecessàries proteïnes animals, i no és ni bo per la salut personal, ni per la del planeta.
Se calcula que la mitja de kms que viatja qualsevol aliment fins que no arriba al nostre plat és de 5.000 kms. Els siurons ens arriben de Mèxic, la carn de vedella d’Argentina, el be d’Austràlia, les pinyes de Costa Rica, els melons de Brasil, etc. etc. Només el 32% de la carn que se menja a Menorca ve d’aquí, la resta ve de fora, i nosaltres exportem a fora els nostres excedents de carn. Tot aquest tràfec de productes alimenticis se fa amb avió, vaixell, camions. I se calcula que tot aquest disbaratat anar i venir provocaria un altre 25% dels gasos efecte hivernacle.
Aquesta seria un altre important contribució que tothom podem fer per intentar refredar el planeta, menjar bastant menys productes càrnics i lactis, i menjar de proximitat.
Per cert, se calcula que el 50% dels aliments se perden en el llarg de la cadena alimentària, i una part important per fer males previsions a l’hora d’anar a comprar
Podem, podem refredar el planeta però ho hem de fer entre tots.
Pels nostres fills i nets.